Darreres i properes actuacions de l'Orquestra Bona Sort formada per persones amb malaltia mental, en un programa de rehabilitació del Centre de Dia del Maresme Nord, a Palafolls. Des del seu començament l'Orquesta Bona Sort va estar integrada en les activitats rehabilitadores del Centre de Dia del Maresme Nord i utilitzant la música i el que significa l'organització i planificació, l'assaig, el sostenir l'activitat i la posada en escena de l'orquestra, com un seguit necessari d'habilitats i coneixements.
La responsabilitat musical corre a càrrec del músic Jose Maria Pagan que ha estat el suport al voltant del qual s'ha estructurat l'orquestra.
L'Orquestra de la Bona Sort és un clar exemple de l'aplicació terapèutica de la música en l'expressió creativa. Aquest projecte es ve realitzant des de fa tres anys, té una projecció terapèutica alhora que d'integració social mitjançant la musicoteràpia. La musicoteràpia aplicada a la malaltia mental està donant uns resultats sorprenents. La música, com a llenguatge de comunicació no – verbal, ofereix una sortida a sentiments profunds bloquejats que poden sorgir amb naturalitat.
Les actuacions en directe generen continguts terapèutics molt valuosos, com poden ser l'autocontrol, l'acceptació de responsabilitats, l'obertura a la societat, la memorització de les lletres i l'estructura de les cançons, els viatges, així com la sensació que s'està fent alguna cosa important i que val la pena. Els concerts són un gran esdeveniment i estan carregats d'emotivitat.
Ens mostra "L´Orquestra Bona Sort" actuant a una de les places de Malgrat de Mar en els actes del Dia de la Salut Mental 2008. |
ÀNGELS A BERLÍN
És un documentari i gira al voltant de les diferències. Un pedagog brasiler molt famós, Paulo Freire, va dir que “s'aprèn de les diferències, no pas de les igualtats”.
I és veritat: les diferències ens confronten amb allò que no és el nostre habitual, allò que no estem acostumats, allò que representa una altre manera, de fer i de ser, que no pas aquella que és la nostra.
I això ens porta a la reflexió, a la comparació, a la contrastació. Ens porta a entendre que hi ha altres maneres que, possiblement, no son ni millors ni pitjors que les nostres, que únicament son diferents.
I aquest fet ens fa qüestionar la validesa i el relatiu de totes les coses. Ens ajuda a valorar i reconèixer el que és singular en nosaltres i per a nosaltres però també a valorar i reconèixer el que és singular en els altres i per als altres. Ens ajuda a aprendre i a enriquir-nos. Com deia en Paulo Freire. Ha estat d'aquesta manera, al llarg de l'historia del ser humà, que hem anant aprenent uns dels altres. A vegades amb moltes dificultats i obstacles. Sovint per interessos espuris. Encara ara, ens resistim moltes vegades a acceptar la diferència. La majoria de les vegades per desconeixement i la por que genera tot el que és desconegut. També per la nostra necessitat d'apuntar un causant, el que sigui, a allò que ens desconcerta i no li sabem els perquès. Però després, quan les pors cedeixen es pot amb més tranquil·litat reconèixer el que és bo en la diferència, el que és bo en la igualtat. De fet, tots nosaltres som diferents. No hi ha dues persones iguals. Som diferents però dintre d'una igualtat: en els drets i en els deures. La història del ser humà s'ha escrit pel contacte quotidià entre diferents: entre els homes i les dones, entre els vells i els joves, en les grans migracions i contactes entre pobles distints. Tanmateix, encara ara, hi ha importants mancances en aquest reconeixement, per exemple, de la igualtat de drets entre els homes i les dones; del diferent respecte amb els grans i també amb els petits; en les diferents maneres de viure la sexualitat; en els diferents colors de la pell; en les diferents llengües; en el que ve de fora i el que és del lloc. Molt sagnants son entre les persones que tenen capacitats diferents, els que tenen minusvàlues, els que tenen determinades malalties. Aquest és el cas dels malalts mentals que, al llarg de la història del ser humà, ha patit quasi sempre el menyspreu, la desconsideració, l'allunyament i l'exclusió. Una munió de prejudicis com ara que son irresponsables, incapaces, imprevisibles i violents, que constitueixen l'anomenat estigma de la malaltia mental. Aquests prejudicis, que no es corresponen amb la realitat, els han nodrit, i segueixen nodrint, el sensacionalisme dels mitjans de comunicació; les pel·lícules de terror i la literatura negra. Aquest documentari ens ve a mostrar, com una petita finestra oberta on entra aire fresc, que les persones que pateixen una malaltia mental, encara les més greus, continuen sent persones tot i que amb dificultats per realitzar determinades coses, però capaces d'estimar, patir, emocionar-se, sorprendre's, i etc. com qualsevol persona. Aquestes persones, tot i la malaltia tan greu, que viuen al Maresme, que conviuen amb nosaltres, poden realitzar, a la seva manera si es vol, un recorregut personal amb la música i arribar a emocionar-nos amb la seva humanitat i amb el que ens poden transmetre. Cal veure-la i tranquil·lament deixar-se portar per allò que poden fer si se'ls hi dona la oportunitat.
La Orquestra de la Bona Sort neix fa deu anys a la Comunitat Terapèutica del Maresme, en el seu Centre de Dia situat a Palafolls. Participar a l'Orquestra és voluntari, dins d'una llarga sèrie d'activitats possibles, i els permet una constatació de les seves capacitats i un reconeixement per part dels altres: aquests dos fet són molt important per a la seva incorporació, amb normalitat, al món quotidià, sense exclusions ni prejudicis. És una experiència única. És un camí cap a la integració social i la normalització dels seus integrants. Però també és una experiència particular per qui la veu.
L'Orquestra de la Bona Sort ha tocat en molts indrets de Catalunya i, com queda palès a la pel·lícula, va ser convidada a tocar a Berlin.