Molts llibres de la literatura universal fan esment directa o indirectament de la temàtica de la malaltia mental, del tracte a la diferència, del respecte que necessiten els col·lectius discriminats, etc.
Excel·lent llibre d'Arto Paasilinna, autor finlandès que explica les suposades excentricitats del moliner i com la seva conducta acaba donant sentit al seu entorn. Llibre sobre la tolerància i dret a ser diferent.
El llibre "Delirio" de l'escriptora colombiana Laura Restrepo fa una aproximació a la nostra realitat a través de la bíblica construcció de la Torre de Babel, on les persones arriben a no entendre's i l'expressió de la malaltia mental d'un personatge. Llibre premiat, entronca amb la literatura de García Márquez.
"Mal de pedres" de Milena Agus, és el recorregut amorós d'una dona italiana, explicat per la seva neta, on la fantasia contada com a veritat acaba sent veritat. Parla, amb un elevat grau de tendresa, del desig de l'àvia i com articula el grup familiar al voltant d'aquest mite.
El cinema ha tractat, molt sovint al llarg de la seva història, el tema de la malaltia mental. Moltes vegades de manera desfavorable especialment en el que respecta a la violència, fomentant l'associació entre violència i malaltia mental.
Aquesta associació entre violència i malaltia mental, que no es correspon amb el que es constata sobre la violència en tot el món, està en la base de l'estigma de la malaltia mental. Darrerament han proliferat les pel·lícules sobre assassins en sèrie, persones violentes en la vida familiar o en el dia a dia de la convivència, desaparicions misterioses i segrestaments, agressions sexuals, etc. i en moltes d'elles es fa passar a l'autor per la via de la malaltia mental. És la via més fàcil per explicar allò inexplicable, per introduir elements incontrolables, per aterroritzar l'espectador. La millor manera d'aconseguir pel·lícules d'èxit comercial.
Però en aquest procés el que succeeix és que s'alimenta el mite de la violència en la malaltia mental.
Mentrestant, també hi han hagut moltes pel·lícules en que el tema ha estat tractat amb un respecte i una riquesa exemplars, tant de forma directa com indirecta. El tracte als col·lectius més febles, que tenen punts en comú, ha estat el centre de pel·lícules realment alliçonadores.
Pel·lícula dirigida per Joaquim Jordà, premiada en diversos Festivals de Cinema, entre ells el de Venècia, que utilitzant l'assassinat del Premi Nobel portuguès Egas Moniz, com a contrapunt (neuròleg que va desenvolupar les lobotomies cerebrals en el tractament dels malalts mentals), obre una reflexió sobre la malaltia mental i les seves possibilitats de tractament.
Filmat a la Comunitat Terapèutica del Maresme amb actors professionals i pacients, a modus dels espectacles del Marqués de Sade en La Salpetrière.
Pel·lícula rodada a Sabadell en la que s'entrecreuen varies històries de malalts psiquiàtrics i la seva relació amb els serveis sanitaris.
Film norueg en el que s'explica el recorregut d'inserció de dos malalts psiquiàtrics en una llar amb suport.
El "descobriment" de l'aventura que significa disposar de la seva autonomía, les seves dificultats, els seus èxits; també la seva relació amb un monitor que dona suport i com aquesta relació es va modificant en la mesura que també el monitor és portador de diferents prejudicis envers la capacidad io respecte a l'autonomía i la tolerància a la diferència.
Aquesta pel·lícula ja és un clàssic que val la pena veure i es fa molt amena pel tó amable en que està feta. Filmada al 2001, va rebre diversos premis i va ser nominada a l'Oscar del 2002.