El ritme i les exigències de la vida quotidiana, la nostra vida de relació, les pèrdues de persones estimades, la inestabilitat de la vida laboral, etc. ens poden crear daltabaixos emocionals i poden interferir en el nostre pensament i en la nostra conducta.
La majoria de les vegades nosaltres mateixos i comptant amb l'ajuda del nostre entorn aconseguim superar l'efecte d'aquestes circumstàncies i inclús aquesta superació ens permet créixer, ens permet enfortir-nos, fa part de la nostra maduració com a persones.
Però, a vegades, allò que ens afecta ens envaeix i ens impedeix trobar sortides i solucions adients i ens imposa la necessitat de demanar ajuda per tal d'aturar el malestar creixent.
Altres vegades, degut a factors de la nostra constitució biològica, dels efectes o peculiaritats psicològiques o a la nostra realitat social o, el més freqüent, a una combinació dels tres factors, poden originar-se malalties mentals que en diferent grau i intensitat afecten a les persones i produir problemes en el funcionament psíquic dels afectats, alterant i malmetent la seva vida de relació amb ell mateix i amb les persones que l'envolten, la percepció de la realitat o la possibilitat de sostenir activitats satisfactòries.
La malaltia mental ha de tractar-se tenint en compte tots els aspectes implicats, com a centre tot allò que constitueix la persona, per que malmeti el mínim possible les possibilitats de viure i conviure de manera normalitzada i amb l´objectiu de no perdre o de recuperar la inserció en la societat amb la millor qualitat de vida segons les expectatives de cada una de les pròpies persones.