Una de cada quatre persones patirà al llarg de la seva vida algun problema de salut mental.
Aquesta afirmació, que reflexa les estadístiques existents, posa de manifest la importància de la salut mental en el conjunt de les atencions a la salut.
De fet, la salut mental entesa com una manera harmònica de relacionar-se amb un mateix i amb els demés, mantenint una bona inserció social i una qualitat de vida d'acord amb l'etapa i les expectatives de cada persona, pot ser alterada per múltiples motius al llarg de la vida. Però els conflictes vitals o les reaccions a situacions doloroses que el decurs de la vida ens depara, no s'han d'entendre com a malalties. Llevat que aquestes situacions s'allarguin en el temps, o provoquin una aturada en el desenvolupament normal.
A aquestes situacions estem subjectes tots, i moltes d'elles són part de la pròpia existència, són una part dolorosa, però necessària per a créixer, per a madurar com a persones.
Però quan la interrupció de la salut és molt significativa i tomentosa, produint molt patiment o modificant la manera de viure i d'entendre les coses, tot i originada per diferents motius, biològics, psicològics o socials, aleshores estem parlant de malaltia mental.
Hi han malalties que es presenten amb la mateixa freqüència en quasi totes les cultures i països. I unes altres que estan més lligades a les condicions socials i familiars, a cultures, a condicions socioeconòmiqes, etc.
També hi han factors genètics que predisposen a determinades malalties i també factors lligats al gènere.
Evidentment hi han edats en que la vulnerabilitat és més gran, i hi han malalties que apareixen en franges d'edat determinades i no en altres.
Les situacions de inestabilitat econòmica, de canvis socials, d'immigració, de desajustament relacional, de desestructuració familiar, etc son factors de fragilitat que fan més vulnerable a la persona.
La fragilitat dels recursos personals, les personalitats febles i depenents, les que no han anat superant les etapes vitals de forma harmònica, les que tenen camins encara pendents i que no son capaces d'assumir el paper d'adults, les que necessiten l'efecte de substàncies per suportar la pròpia vida, etc. Totes aquestes característiques conformen diversos grups de persones més vulnerables, més subjectes al patiment mental i a les seves conseqüències.
Cal tenir present que qualsevol persona pot, en algun moment de la seva vida, i sotmesa a algunes circumstàncies, patir una alteració emocional i a un gran sofriment que pot afectar directament al curs de la seva vida: però, per que apareix-hi la malaltia mental han d'haver-hi altres factors més determinants, d'ordre biològic, psicològic o social, actuals o passats, que resulti en una malaltia mental.