Els tractaments

S'ha dit que l'atenció a la malaltia mental ha de ser un abordatge bio-psico-social, és a dir, tenint en compte els aspectes biològics, psicològics i socials. És imprescindible aquesta visió ja que possibilita abastar els àmbits que la malaltia mental malmet, especialment la malaltia greu.

És convenient que en el moment de decidir el tipus de tractament a realitzar s'estableixi una estratègia prèvia, un pla de tractament, que inclogui les diferents necessitats del pacient, els abordatges a realitzar i les prioritats. A vegades, principalment en els problemes menys greus, es pot realitzar un sol tipus de tractament que pot ser suficient per desplegar els recursos del propi pacient i fer cedir allò que el pertorbava.

Altres vegades, és necessari recórrer a més d'una modalitat de tractament i en ocasions a més d'un lloc. Aquest abordatge per professionals diferents, de diferents disciplines i utilitzant, a vegades, diferents recursos s'anomena atenció multidisciplinari amb continuïtat assistencial.

En la malaltia greu és imprescindible que l'equip multidisciplinari funcioni correctament i que hi hagi una coordinació entre tots els professionals implicats, també amb les famílies i els recursos comunitaris que permetin que la persona malalta no perdi la vinculació amb el seu entorn habitual, si ja l'ha perdut o no l'ha tingut mai, s'han de crear les bases per a que existeixi.

Els medicaments

Hi han diferents medicaments utilitzats en el tractament de les malalties mentals:

• ansiolítics: serveixen per a tranquil·litzar
• hipnòtics: serveixen per a fer dormir
• antidepressius:  serveixen per a millorar l'estat d'ànim
• antipsicòtics:  serveixen per a tractar els símptomes (deliris, al·lucinacions, angoixa, insomni, etc) de les de les malalties més importants ( esquizofrènia, trastorn bipolar, paranoia, etc )
• eutimitzants: serveixen per a estabilitzar l'estat d'ànim i el control d'alguns impulsos

Principalment en la malaltia mental greu és molt important que el pacient prengui la medicació receptada de forma correcte i en el temps previst. El manteniment del tractament medicamentós és part imprescindible per evitar les recaigudes i el deteriorament mental. En aquest sentit és bo que les famílies hi col·laborin en el compliment per part el pacient de la medicació receptada i en prendre les mesures necessàries per a que hi hagi continuïtat ( veure document "Compartir el tractament" ).

La psicoteràpia

En gran part de les malalties no greus la psicoteràpia és el tractament adequat, doncs el component psicològic és prioritari. A vegades la utilització d'una medicació ansiolítica o antidepressiva pot afavorir la serenitat necessària per a poder fer una psicoteràpia eficaç o per a que la pròpia persona pugui desplegar els seus recursos personals i sortir de la situació conflictuada. Tanmateix, la psicoteràpia és la via per a prendre consciència de l'origen del seu malestar.

Però no sempre l'atenció pública a la salut mental pot oferir un servei de psicoteràpia a l'abast de tothom, per aquest motiu la utilització de medicaments és més alta del compte.

En les malalties més greus, la concomitància de tractaments psicoteràpics, medicamentosos i abordatge social és indispensable per arribar a resultats terapèutics satisfactoris.

La psicoteràpia pot ser grupal quan el tractament es realitza a un grup de pacients.

Les psicoteràpies poden tenir objectius diferents i mètodes diversos però en tots els casos l'eina de treball és la paraula.