Comunitat Terapèutica del Maresme
serveis salut mental | salutmental.cat
serveis salut mental | salutmental.cat
Classificació de les malalties de la persona adulta. Les malalties més freqüents de forma simplificada i entenible per a tothom. Símptomes habituals. Evolució i tractaments possibles.
Varies classificacions de les malalties mentals s'han fet servir al llarg del temps. Darrerament les més utilitzades pels professionals sanitaris son l'anomenada DSM-IV ( que és la classificació desenvolupada als USA ) i la CIM-10 ( que és la classificació internacional de malalties desenvolupada per la OMS , en l'apartat V, dedicat a la salut mental ).
Tot i la utilització d'aquestes dues classificacions, hi han diferents opinions a respecte de la seva utilitat i de la seva fiabilitat. Constantment surten opinions en el sentit de que caldria revisar no només alguns continguts sinó inclús la base en que es sostenen.
Farem una breu descripció de les malalties més freqüents intentant ser entenedors per a tothom:
És amb l'ansietat, la més freqüent i es caracteritza per manca de ganes de fer coses, pèrdua de interès per tot, qualsevol esforç resulta una tasca impossible, sentiments de tristesa i ganes de plorar. Aquest estat general de manca d'esma pot variar des de un grau lleu fins a ser molt greu amb desesperança, sensació de que tot s'ha fet malament i pèrdua de motivació per seguir vivent.
Cal no confondre la depressió amb els estats de tristesa que es poden tenir per la pèrdua d'una persona estimada o per dificultats en la vida quotidiana. En aquests casos, llevat que es perllonguin en el temps o que la persona quedi atrapada en aquest sentiment, els sentiments més dolorosos de tristesa aniran cedint i tot i que la causa no s'oblidi, tornarà a haver-hi un nou equilibri emocional i la persona seguirà el curs de la seva vida.
Sembla que la depressió afecta més a les dones que als homes (si més no, demanen més atenció sanitària) i quan afecta a adolescents pot ser causa de fracàs escolar.
A més, la depressió pot causar insomni (especialment despertar abans d'hora), vivència d'inutilitat, cansament, pèrdua de la fam, enlentiment del pensament i físic, fins a la impossibilitat de moure's, idees de suïcidi, etc.
La depressió pot afectar el rendiment acadèmic o laboral i pot haver-hi un desenteniment de la vida, de relació o de les tasques familiars.
Una vegada constatats símptomes d'aquesta mena, és convenient consultar al metge de família i ell decidirà si cal algun tractament o enviar al Centre de Salut Mental.
Habitualment però, depenent del cas es pot tractar amb mesures de recolzament, o amb psicoteràpia o amb medicació; el més efectiu, en els casos més greus, és una combinació de tots ells.
És important tenir present que cal demanar ajuda el més aviat possible i evitar les conseqüències que pot generar la depressió a nivell personal, familiar, laboral i social.
L'ansietat és un símptoma molt freqüent i, sovint, ve acompanyat de depressió. L'ansietat és una vivència de por, neguit, desassosseg i generalment amb símptomes físics, com tremolor, agitació, palpitacions, sudoració, sequedat de boca, etc.
L'ansietat és una resposta normal davant del perill, de la novetat, davant d'una tasca o un encontre compromès i permet posar tota l'energia per superar aquesta situació. Però l'ansietat es transforma en generadora de gran malestar i paralitzant, quan adquireix dimensions significatives o quan s'allarga en el temps. L'ansietat crònica, pot estar en la base de les malalties psicosomàtiques.
També depenent de la causa que l'origina o de les característiques que pren, l'ansietat pot configurar malalties d'origen i pronòstic ben diferent.
D'aquesta manera, podem tenir una ansietat fòbica quan es desencadena davant d'un objecte objectivament no perillós ( per exemple, por als gats ) i amb una resposta desproporcionada.
L'agorafòbia que apareix per por a llocs oberts o tancats, sortir de casa, anar a un supermercat, anar a llocs on hi ha molta gent, etc i la fòbia social, que és la por a parlar en públic, a ser jutjat pels demés i molt freqüent en l'adolescència.
L'ansietat pot presentar-se en crisis, sense un motiu explícit, però mostrant por a morir. Les crisis poden ser aparatoses en forma de pànic.
També tenim l'ansietat conseqüència de situacions estressants, com l'estrès posttraumàtic i les reaccions davant de canvis, sigui de la mena que sigui, com els trastorns adaptatius . També, finalment l'ansietat que hi ha darrera dels símptomes conversius i dissociatius de l'anomenada neurosi histèrica, símptomes físics de paràlisi, desmai, ceguesa, etc. que tradueixen una situació d'intensa ansietat.
L'ansietat continguda en aquests quadres citats, ha de ser tractada amb medicació o amb psicoteràpia ja que és important anar a cercar de quin conflicte es tracta, sigui actual o anterior, sense el qual les situacions generadores d'ansietat podran seguir produint malestar i incidint en la qualitat de vida de les persones.
Aquest trastorn és molt menys freqüent, però pot produir una gran quantitat de sofriment en la persona que ho pateix. Es caracteritza per la presència de idees repetitives que no es poden evitar (de neteja i escrupolositat, de sexe, de por a morir o a matar algú, d'ordre, etc. ) que són les obsessions i per la presència d'impulsos irreprimibles que no es poden deixar de fer ( per exemple, verificar varies vegades si s'ha deixat el gas encés al sortir de casa, netejar-se moltes vegades al dia les mans,etc ) que són les compulsions.
Les persones reconeixen que les idees i els actes són fins i tot absurds, però no poden fer res per evitar-les, ja que creuen que les conseqüències poden ser fatals.
En general les persones són meticuloses, obstinades i poc flexibles, amants de l'ordre i la disciplina.
Sovint es fa difícil mantenir una vida laboral activa i demanen atenció quan la quantitat de sofriment es fa excessiu.
És la més important de les malalties mentals greus. Afecta a aproximadament el 1% de la població. És la malaltia que pot arribar a malmetre el funcionament individual i social de les persones ja que entre 1/4 i 1/3 dels malalts té una evolució que genera sequel·les i que bona part dels pacients necessiten rehabilitació psicosocial en les habilitats necessàries per a una convivència normalitzada.
L'esquizofrènia es presenta de diferents maneres, la majoria de vegades apareixent al final de l'adolescència. Afecta per un igual a homes i dones i està present en totes les cultures i condicions. El seu inici pot ser lent i insidiós, havent canvis en la persona, habitualment retraïment, retirada progressiva de les activitats o bé pot ser ràpid, brusc.
La seva característica principal és l'aparició d'idees delirants ( idees que no corresponen amb la realitat però que el malalt hi creu totalment i són irrebatibles ) i al·lucinacions ( percepció sensitiva distorsionada, per exemple, sentir veus, veure coses o persones, ensumar olors, etc ); també pot haver-hi desorganització del pensament, inhibició física, indiferència, angoixa.
Habitualment evoluciona a "brots" ( episodis aguts que es repeteixen en el temps ) i pot tenir tendència a la cronicitat. Pot acompanyar-se d'un deteriorament progressiu, per la qual cosa són importants els controls i les mesures rehabilitadores.
En altres ocasions l'evolució és continua i pot tendir a una inhibició progressiva amb deteriorament.
També hi han ocasions en que l'evolució és ben favorable i després d'un episodi la malaltia remet deixant o no sequel·les.
L'esquizofrènia pot ser:
Hi han altres tipus, simple, indiferenciada, segons predominin uns símptomes o altres o la irrupció sigui més o menys sobtada.
En el tractament de l'esquizofrènia a vegades cal hospitalitzar en un Servei d'Aguts quan la simptomatologia és molt expressiva per tal de contenir la crisi o en un Servei de subaguts quan no hi ha crisi però encara no pot incorporar-se al seu entorn habitual. L'Hospital de Dia pot oferir un tractament hospitalari quan el pacient pot anar a dormir casa.
Habitualment el pacient segueix tractament en el Centre de Salut Mental i en funció de les habilitats i vinculacions que la malaltia ha malmés, seguir programes de rehabilitació per una inserció social correcta i una millora de la seva qualitat de vida.
És una malaltia menys freqüentment diagnosticada que l'esquizofrènia, però també considerada greu. Es caracteritza habitualment per crisis alternants de depressió i d'eufòria ( mania ) i, a diferència de l'esquizofrènia, no cursa en la majoria amb deteriorament mental.
És un trastorn menys freqüent que els anteriors però també considerat greu. La persona malalta habitualment pot seguir la seva vida normalment excepte el deliri paranoic ( de prejudici o persecutori, de grandesa, de gelos, eròtic, etc ) no interfereix directament amb el seu treball o amb la seva vida familiar. En aquestes circumstàncies, el patiment i la certesa delirant fan que la convivència sigui impossible.
La persona malalta no té consciència de que li passi res, està convençut de la seva creença i actua en conseqüència.
Al contrari de l'esquizofrènia, en aquesta malaltia no hi han al·lucinacions ni tampoc hi ha un deteriorament, podent el deliri persistir tota la vida. En alguns casos el patiment resultant és tan important que el pacient pot actuar en contra dels suposats causants del seu malestar.
Són aquells trastorns que afecten a la personalitat dels individus, és a dir, a les característiques emocionals, conductuals i cognitives de l'individu que enteses dins d'uns límits són considerades normals i si sobrepassen aquests límits passen a ser patològiques. Estan doncs en el límit entre el normal i el patològic: són característiques de personalitat que podrien ser anomenades malaltisses.
El T. esquizotípic de persones excèntriques o extravagants; el T. paranoide de les persones desconfiades, hostils i suspicaces; el T. antisocial de les persones de les persones impulsives amb baixa tolerància a la frustració, transgredeixen les normes socials amb facilitat; el T. límit de les persones extremadament impulsives i imprevisibles, depenents i canviants; el T. histriònic de les persones excessivament emotives i demandants d'atenció, seductors i constantment necessiten admiració.
Hi han altres Trastorns de la personalitat que poden, també, arribar a produir malestar i patiment, tot i que en moltes ocasions no hi hagi consciencia de que la persona es comporti amb aquestes característiques.
Són Trastorns de l'alimentació, és a dir, trastorns que tenen que veure amb la ingesta d'aliments.
L'anorèxia nerviosa es caracteritza per pèrdua de pes, distorsió de la imatge corporal, pensant que és obès, tot i sent exageradament prim, por a guanyar pes, etc. És el trastorn en salut mental que produeix més gran risc de mort. Requereix tractament precoç i en ocasions cal ingrés hospitalari, inclús per tenir que tractar el risc de la inanició.
La bulímia nerviosa es caracteritza per episodis de menjar incontroladament i posterior culpa per haver-ho fet, provocant-se el vòmit, fent dejú desproporcionat o exercici intens. El pronòstic de la bulímia és més favorable que el de l'anorèxia.
El retard mental és un trastorn que afecta a les funcions cerebrals ( motricitat, llenguatge, comprensió, aprenentatge ). El dèficit d'intel·ligència acompanya una afectació global de la personalitat de l'infant. La majoria de les causes són hereditàries, les que alteren el desenvolupament del fetus, els incidents durant el part i algunes malalties infeccioses o traumàtiques de la infància.
El retard mental pot ser lleu, moderat o profund i és important que la persona afectada pugui participar en activitats rehabilitadores per adquirir habilitats i capacitats per a mantenir, en el possible, una convivència normalitzada.
La demència és un trastorn de causada per variades causes caracteritzada per la pèrdua permanent i progressiva de la memòria i altres funcions. Pot acompanyar-se d'altres símptomes, deliris, agitació, depressió, fragilitat emocional, insomni, etc.
La malaltia d'Alzheimer és la més freqüent de les demències, va apareixent gradualment a partir dels 60 anys i es considera que aproximadament un 30% de les persones més grans de 85 anys ho pateixen. Darrerament han començat a aparèixer alguns tractaments però si és important l'acolliment en programes que retardin el màxim el deteriorament i també aquells que protegeixen els cuidadors.
La demència vascular al contrari té habitualment una instauració ràpida i té altres signes neurològics concomitants.
Hi han altres demències menys freqüents, com la de cossos de Lewy, VIH, etc que també causen aquest trastorn i inclús hi han algunes que poden ser reversibles.
