Anorèxia

Definició

Les persones amb aquest trastorn es neguen a mantenir el seu cos en un pes situat dins dels límits de la normalitat. Expressen molta por a guanyar pes i arribar a ser obeses. Concentren en la seva figura tota la seva preocupació, en molts casos tenen dificultats per parlar d´altres temes que no siguin el seu cos i com ho veuen.

Cal posar atenció i escoltar amb cautela, ja que el 49% de les adolescents temen augmentar de pes i el 45% es veuen grasses i no totes patiran el trastorn.

L´anorèxia nerviosa està lligada al sexe femení de manera clara, el 90-95% de les persones afectades són dones i les edats solen oscil·lar entre els 12 i els 25 anys. Es dóna amb més freqüència entre els 12 i els 16 anys aproximadament.
Abans dels 12 anys es troben casos que gairebé sempre estan lligats a una situació de deprivació afectiva o social de la família (immigració).

En els últims anys també estan augmentant els casos en dones de 40-45 anys que solen funcionar només amb separacions difícils, problemes laborals ...

L´OMS ha classificat l´anorèxia i la bulímia com a trastorns mentals i de la conducta.

Més enllà de tots els factors que intervenen en aquest trastorn, podem dir que no s'instal·la com a tal fins que la persona no realitza una dieta restrictiva. És a dir:

SENSE DIETA RESTRICTIVA INICIADA VOLUNTÀRIAMENT,
NO ES DESENVOLUPARIA UN TRASTORN DE CONDUCTA ALIMENTÀRIA.

El 60-65% d'allò que ens explicaria el trastorn és genètic.

S´han recollit una sèrie de característiques individuals molt diferents com a factor de risc demostrat, i totes tenen component genètic:

• Reactivitat a la desnutrició
• Reactivitat a l´estrès
• Sexe femení, té major reactivitat a l´estrès i a la desnutrició
• Inici a la pubertat
• I.M.C.
• Neuroticisme
• Impulsivitat
• Obsessivitat
• Evitació de danys
• Disfunció serotoninèrgica

En els darrers anys es comença a valorar la prematuritat i la distòcia com a factors de risc. Per com són els embarassos i els parts de fills de pacients amb TCA

Característiques

• TEMOR A ENGREIXAR. Alimentació baixa en calories. Sembla haver oblidat el plaer de menjar i de comunicar-se mentre menja. En alguns casos prefereix menjar sola.
• AMENORREA. Fins i tot abans d´una pèrdua significativa de pes. Podria entendre´s com una inhibició psicosomàtica conseqüent amb la seva retracció psíquica del desenvolupament sexual. La amenorrea produeix l´augment d'algunes hormones com el cortisol que ha estat associada a l´aparició d´osteoporosi.
• RESISTÈNCIA AL TRACTAMENT. No sol haver consciència de malaltia.
• ESCASSA ALIMENTACIÓ. En alguns casos acompanyada d´episodis bulímics seguits de vòmits. 

Aquestes primeres quatre característiques són les que trobem en tots els casos. N´hi hauria prou PER FER EL DIAGNÒSTIC

• FREQÜENTS TRASTORNS DE SON (No sempre)
• FREQÜENT RESTRENYIMENT
• DIFICULTAT PER PARLAR DEL QUE SUCCEEIX. No es tracta en tots els casos d´una posició negativa, sinó d´una veritable dificultat. (Escassa elaboració del pensament simbòlic.)
• ABANDONAMENT DE LES ACTIVITATS NORMALS o majors dificultats per a realitzar principalment les escolars perquè els costa més concentrar-se.
• AUTOESTIMA BAIXA. Sol anar acompanyada d´una idealització de les figures femenines, que sent molt allunyades de les seves possibilitats reals (encara que no sigui així).

És important fer diagnòstic diferencial tant físic com psicològic. (Alguns tipus de càncer, psicosi.)

• ABÚS DE LAXANTS, diürètics o píndoles d´aprimament de venda lliure.
• EXERCICI FÍSIC EXCESSIU. Un exercici moderat no està contraindicat. En alguns hospitals s´utilitza durant l´internament especialment en esportistes i ballarines.
• "CORS PETITS" I ANOMALIES Coronària, com a conseqüència del trastorn.
• OSTEOPOROSI. Pèrdua de massa òssia que triguen a vegades anys a recuperar amb tractament d´estrògens.

De vegades acompanyen el tractament símptomes d´inanició

• PELL FREDA. FRED
• DOLOR AL SENTIT
• Lanugen + PÈRDUA DE CABELL
• Hipotensió o TENSIÓ BAIXA. Bradicàrdia o batecs excessivament lents.
• DIFICULTAT DE DEGLUCIÓ. L´escassa menjar dificulta el funcionament gastrointestinal.
• EDEMA O RETENCIÓ ANORMAL D´AIGUA, per hipo-proteinemia.
• CANSAMENT O DEBILITAT
• ANÈMIA: (-) FERRO, (-) PROTEINAS

Possibles desencadenants

Es tracta de desencadenants observables per tots però que la persona viu amb dificultat i no pot afrontar per les seves característiques individuals.

• Ruptura sentimental.
• Fracàs en els estudis.
• Fracàs en les relacions amb companyes i companys de la seva edat.
• Mort d´alguna persona significativa. Dificultat en l´elaboració del dol o intent de negació del mateix.
• Crítica d´algun adult o dels seus companys en relació al seu físic, viscuda com infravaloració.
• Sentiment d´impossibilitat d´assumir els canvis físics i psicològics de la pubertat.
• Localització del món dels adults i sentiment de no tenir lloc.
• Crisi de parella entre els pares i que un dels dos es recolzi excessivament en la filla, de vegades demanant-li que assumeixi un rol que no li correspon.

Antecedents familiars

Encara que és important recalcar als pares que no han de sentir-se culpables del trastorn que pateix la seva filla, sí que en tots els casos s´observa que hi ha:

• Certa sobrevaloració de l´aspecte físic. Atenció especial a les esportistes i ballarines.
• Antecedents de trastorn de conducta alimentària en algun membre de la família. A vegades la mare, encara que l´hagi amagat la seva filla i fins i tot la seva parella.
• Obesitat de la mare.
• En la majoria dels casos hi ha hagut algun episodi en que algun home de la família, gairebé sempre el pare ha posat l´accent en la rodonesa de la filla.

Sempre observem que hi ha una entesa difícil entre la mare i la filla en l´adolescència, però en el cas de l´anorèxia sol ser més acusat, encara que sorprenentment en molts casos cap de les dues es dóna compte. La mare no pot, pels sentiments que li provoca la seva filla adolescent, acompanyar-la en aquest procés i passar-li en certa mesura el testimoni simbòlic del que representa per a ella ser dona:

• La filla està en l´eclosió de la vida, la mare no.
• La filla probablement no és com la mare s´havia imaginat o voldria que fos.
• La filla no respon per tot el que la mare ha posat en ella.
• La filla perquè necessita reafirmar-se, constantment la col·loca la mare en situacions a les quals no pot o no sap respondre.

Moltes vegades observem que aquesta situació difícil es veu reforçada per una crisi de parella, que no poques vegades s´oculta després del trastorn de la filla.

Factors socioculturals

Poden influir però no són causa. Presents en les societats desenvolupades d´occident, tendeixen a estendre´s en els països desenvolupats d´orient.

• Pressió social que indueix els joves a estar prims i esvelts com a mostra de bellesa i de salut. Es recomana no eludir a la primesa sinó a la salut.
• Estar prim en els mitjans de comunicació s´assenyala com un ideal. Es relaciona amb la felicitat, l´èxit i una vida millor. encara que aquest fet per si mateix pugui ser criticat per les adolescents, si estan vivint una etapa de marcada inseguretat a causa de la seva crisi vital, i amb dificultats amb els que han estat els seus models d´identificació, poden optar per aquest ideal.
• La recerca del androgin per equilibrar les oportunitats de llibertat. També a nivell professional, per l´excessiva competitivitat. Es pot fantasiejar que el androgin facilita l'èxit.

Factors individuals

• Elevat nivell de dependència. Així davant de situacions de canvi pot donar-se una tendència a buscar "el control de la situació" adherint-se a un model social idealitzat.
• Dificultat en assumir la nova etapa.
• Dèficit d´autoestima influït per la imatge tant física com psicològica que l´exterior els torna de si mateixes. Això ho podem veure ja en edats primerenques. Recentment ha consultat una nena de quatre anys que no se sentia acceptada pels seus companys de classe i va deixar de menjar. Ho podem emmarcar en la deprivació afectiva. Aquest cas va remetre en una setmana només amb l´adequada intervenció de la família. Atenció especial a com es viu la relació amb els companys d´edat i com els mestres i educadors sancionen verbalment als adolescents, que no evolucionen segons el que s´espera d´ells.
• Perfeccionisme i autocontrol. Com una manera de centrar-se en si mateixes, de protegir-se del fora sentit com hostil. S´opta per un ideal tranquil·litzador pel fet de ser acceptat. El propi autocontrol, "el no menjar" dóna la satisfacció de "poder fer-ho".

Abordatge terapéutic

És imprescindible treballar tant amb la família com amb l´adolescent.

• Pares:
  • Entrevistes de suport.
  • Grups de pares

• Adolescent

• Medicina:
  • Descartar altres patologies
  • Analítiques
  • Psicofàrmacs

• Infermeria:
  • Ajuda per a una alimentació que li permeti augment gradual de pes.
  • Control dieta-pes
  • Aclarir dubtes
  • Suport

• Psicoteràpia:
  • Acceptació del trastorn
  • Presa de consciència de la problemàtica que s´amaga darrere seu
  • Treball terapèutic.

Ingressos

Ajuden a prendre consciència del trastorn ia evitar situacions de risc vital.
Hi ha diferents modalitats.

- Hospital de dia amb pernocta al domicili familiar.
- Ingrés en Unitat Especialitzada de l´Hospital General de referència. És un ingrés tancat. Es permeten les visites dels familiars, i estades d´un dia o cap de setmana a casa segons l´evolució de la pacient.
- Ingrés en clínica privada. Té característiques semblants a l´anterior.

Condicions d'ingrés

Es recomana ingrés per les següents causes.

• IMC INFERIOR A 18.
• Amenorrea.
• IMPOSSIBILITAT DE SEGUIMENT DE PAUTES A AMBIENT FAMILIAR.
• NECESSITAT DE SEPARACIÓ DE L´ENTORN HABITUAL.

Després de l´ingrés se sol aconsellar una estada a Hospital de Dia i posteriorment es deriva de nou a tractament ambulatori.

Durada del tractament

En general, sempre que no hi hagi una patologia de base els tractaments solen durar uns dos anys. 

A partir del moment en què es regularitza l´estat físic, procurem fer un seguiment de l´adolescent i de la família un any més.

Es produeixen pocs abandonaments de tractament. Les causes de l´abandonament solen estar relacionades amb les dificultats de la família i de l´adolescent per prendre consciència de la complexitat del trastorn.

Pronòstic

• Als 20 anys de patir la malaltia, el 20% mor.
• 50% capellà després de 2 anys de tractament.
• 20% millora.
• 20% aconsegueix menjar bé però amb pes deficitari.
• 5% reverteix en població obesa.

 María José Aleu
 Psicòloga