Sempre és desitjable que una decisió important en la vida d´un jove estigui consultada i si pot ser consensuada amb els seus pares o tutors i un embaràs en l´adolescència és una de les més importants que es pot trobar una menor.
L´adolescència és un moment del desenvolupament en què es comencen a prendre les primeres decisions pròpies i s´estableixen les bases per arribar a ser un adult autònom, i en aquest camí és positiu que els adults puguin participar en les eleccions d´una manera constructiva i respectant l´autonomia dels joves en les seves decisions.
La sexualitat és quelcom positiu i inherent a la vida i aquesta s´obre pas a través dels nois i noies que haurien de poder viure la seva sexualitat de manera madura i com una trobada satisfactòria amb altres joves de la seva edat. El despertar sexual implica la capacitat reproductiva i és responsabilitat dels pares i dels professionals dels àmbits sanitaris i educatius advertir sobre els embarassos no desitjats i donar la informació necessària per prendre les mesures perquè aquests no es produeixin.
Per la nostra experiència professional sabem que un embaràs d´hora sol estar associat amb alteracions en el desenvolupament de la jove com fracàs escolar, aïllament, sentiment de culpabilitat, en molts casos ideació autolítica i una maternitat precoç pot portar aquests trastorns i més pot dur a la jove a la marginalitat i la pobresa.
En el nostre treball amb situacions de menors en risc o amb algun trastorn mental en la jove o en l´àmbit familiar, veiem que no sempre és possible en casos d´embarassos no desitjats comptar amb el suport patern per prendre la decisió més adequada.
La proposta de la nova normativa legal ve a intentar solucionar aquesta mancança, no està pensada per a que tots els joves puguin recórrer a una interrupció voluntària de l´embaràs, menys encara per a que ho facin sense consentiment patern, sinó que s´està legislant per a aquells casos excepcionals , de certa conflictivitat o marginalitat on no és possible esperar l´acord dels pares o tutors i així evitar que la menor hagi de continuar un embaràs no desitjat que agreujarà un possible trastorn mental o una situació de marginalitat i que significarà un condicionant per a la resta de la seva vida.
Agustín Celaá.
CSMIJ-Calella.