Drogues legals

Entenem per droga una substància que, en ser introduïda a l'organisme, actua sobre el sistema nerviós central i provoca canvis que poden afectar a la percepció, l'estat d'ànim o la conducta. Té la capacitat per generar dependència i en les persones no dependents també pot ocasionar problemes, com per exemple, el consum perjudicial o un abús. D'altra banda també pot comportar un risc més gran de patir accidents, de patir determinades malalties, orgàniques i mentals, de mantenir relacions sexuals amb baixos nivells de protecció i de veure's involucrat en conductes violentes.

En l'Enquesta Domiciliària sobre alcohol i drogues a Catalunya (EADES 2007) destaquen les dades d'inici de consum: l'edat mitjana d'inici de consum de tabac i alcohol és la mateixa 16.6 anys, el cànnabis sobre els 18 anys, després cocaïna, heroïna, amfetamines, al·lucinògens, inhalants, èxtasi sobre els 20 anys i a partir de la trentena els hipnosedants (tranquil·litzants i/o somnífers) amb i sense recepta. El consum de tabac i alcohol es manté similar en els últims 10 anys (dades des de 1997 al 2007) amb tendència a reduir-se i augmenta el consum de tranquil·litzants i somnífers, amb i sense recepta mèdica. En 1997 la prevalença de consum diari de tabac era 32.4% i al 2007 és de 29.3%, i la prevalença de consum diari d'alcohol era 9.5% i al 2007 és de 8.5%.

Els hipnosedants pertanyen al grup de psicofàrmacs i es divideixen en tranquil·litzants i somnífers. Són medicacions que, a dosis baixes redueixen l'ansietat i faciliten la conciliació de la son, però presenten el risc de produir tolerància, dependència i símptomes d'abstinència. Per aquesta raó, és molt important que només es prenguin sota prescripció mèdica. Actualment, només es poden aconseguir amb recepta mèdica que la farmàcia es queda.

El consum d'aquests fàrmacs es valora a l'EADES des de 2005 i es veu un lleuger augment fins al 2007. A l'any 2007 a Catalunya un 13.1% de la població de 15 a 64 anys havia consumit hipnosedants amb o sense recepta mèdica, un 7.3% en els últims 12 mesos i 5% en els últims 30 dies. Un 2.2% en consumia diàriament (1.8% tranquil·litzants i 1.1% hipnòtics). La prevalença és més elevada entre les dones i en la població de 30 a 64 anys. Sense recepta mèdica, les proporcions de consumidors respecte de la prevalença total baixa i és 2.4% en la població de 15-29 anys i 1.9% de 30 a 64 anys.

Les drogues legals, com ara l'alcohol i el tabac, tot i estar subjectes a certes restriccions que afecten a la dispensació, la publicitat i a la venda, són les substàncies que es consumeixen a una edat més jove (13-14 anys), i que tenen una difusió més àmplia en tots els grups d'edat.

L'alcohol és una substància molt consumida a la nostre societat i una de les que més problemes socials i sanitaris genera (dependència, malalties digestives, malalties cardiovasculars, lesiones derivades d'accidents de trànsit, conductes agressives, absentisme laboral, etc...). Segons les dades de l'EADES, el 75.3% de la població n'havia consumit algun dia durant l'últim any tot i que la prevalença de bevedors de risc va ser d'un 3.5% (4.3% en homes i 2.7% en dones). Destaca que la prevalença de consum va ser superior en joves de 15 a 29 anys (67.4%) i sobretot en consum intensius (39.7%) i que el consum diari és més elevat en la població de 30 a 64 anys (11%). Des de l'any 1999 fins a l'any 2005 s'apreciava un augment progressiu de la prevalença de consum de begudes alcohòliques en alguna vegada a la vida i durant l'últim any, i a partir del 2005 les prevalences de consum han disminuït en aquests períodes i en consum d'alcohol mensual.

Tot i que els efectes inicials de l'alcohol poden produir una certa eufòria i desinhibició, és una substància depressora del sistema nerviós central que afecta de manera important l'atenció i la coordinació, de manera que s'incrementa notablement el risc de patir accidents de trànsit i laborals. En termes de salut, es considera que una persona adulta beu en excés (consum de risc) quan el seu consum és superior a 4 begudes estàndard al dia en el cas dels homes o dues al dia en el cas de les dones. Una beguda estàndard és la quantitat d'alcohol que conté un got petit de vi, una cervesa, un cigaló o un xopet. Un combinat correspondria 2 begudes estàndard.

El tabac és una substància molt adictiva, de gran consum i generadora de problemàtica sanitària. L'any 2007 un 70.9% de la població espanyola de 15 a 64 anys havia fumat tabac alguna vegada, prop d'un 42.5% ho va fer durant els últims 12 mesos i un 29.3% fumava diàriament. La prevalença de consum diari va ser més alta en homes que en dones (33.0% i 25.5%) tot i que cal destacar que en el grup d'edat de 15 a 29 anys les dades són similars, amb prevalences lleugerament superiors de les dones.  En resum, s'ha reduït una mica la proporció de fumadors però ha augmentat la de fumadores.

La nicotina és la substància responsable dels efectes psicoactius i de la dependència del productes del tabac. Els seus efectes són estimular el sistema nerviós central, augmentar la pressió arterial i la freqüència cardíaca. El monòxid de carboni és un gas molt tòxic originat en la combustió de la cigarreta i disminueix la capacitat de la sang de distribuir oxigen a l'organisme. També en trobem: quitrans i altres compostos irritants per la mucosa bronquial relacionats en la malaltia obstructiva pulmonar i en diferents formes de càncer. També es relaciona amb l'infart de miocardi, l'úlcera gàstrica, disminueix la resistència a l'exercici físic, altera els sentits del gust, l'olfacte, provoca l'envelliment prematur de la pell, i taca les dents, la pell de les mans i de la cara.

El tractament s'inicia en la detecció per part de la persona o de l'entorn. A partir d'aquí, recomanem que contactin amb el/la metge/ssa de família que farà una valoració i decidirà el tractament més adient, que pot ser en alguns casos, la derivació a un centre especialitzat en drogodependències, una interconsulta a psiquiatria, un tractament ambulatori en l'ABS (per exemple: programes de recolzament per deixar de fumar), medicació...

En conclusió, les drogues legals tenen una repercussió important en la salut de la població. Per tant, són necessàries polítiques de prevenció i educació en el consum responsable en la comunitat, especialment entre els joves i els malalts (orgànics i psiquiàtrics) i una xarxa de professionals coordinada per informar, donar suport i tractar a les persones que ho necessitin.

Dra. Pilar Hurtado
CSMA-SUD
Dades: Informe dels resultats per a Catalunya de l'Enquesta Domiciliària sobre alcohol i drogues (EADES) 2007
Per a més informació consultar: Guia informativa “ Drogues què cal saber-ne?
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/premsa/not684508.pdf