Suïcidi

El suïcidi, com qualsevol altre manifestació de violència, és a dir la que es pot exercir no contra un mateix sinó contra els altres, no és exclusiu de la malaltia mental. Ben al contrari, són més aviat actes més freqüents entre les persones considerades "normals".

El suïcidi és un tema sanitari de molta importància. Es calcula que hi han al voltant d'un milió de suïcidis anuals en tot el món i que per cada suïcidi consumat hi han entre 15 a 20 suïcidis no consumats, el que resultarien entre 15 i 20 milions de temptatives de suïcidi anuals. Aquestes esgarrifoses xifres ens donen una idea de la importància d'aquest fenomen arreu del món.

En tots els països del món el suïcidi està entre les deu primeres causes de mort. Amb les dades que es tenen en molts llocs el suïcidi és infra-declarat. En els països en que és més freqüent USA, Canadà, Japó, Nord i Est d'Europa està al voltant de 11,6 suïcidis per cada 100.000 habitants i a l'Amèrica Llatina és del 5,6 per cent mil habitants.

Els homes es suïciden tres vegades més que les dones, però aquestes fan tres vegades més temptatives que els homes. El risc de suïcidi augmenta amb l'edat però en nombres absoluts hi han més entre els joves.

Podríem dir que els col·lectius de risc són l'adolescència, les persones grans, les persones fràgils o en períodes vitals de crisi, les persones sotmeses a situacions d'extrema exigència, els malalts mentals i entre aquests els malalts depressius, els malalts esquizofrènics i les persones que consumeixen substàncies tòxiques. Tot i aixòel suïcidi no és un acte propi de les malalties mentals sinó que pot estar present entre algunes persones amb malaltia mental.

Podríem dir que el suïcidi és una manera radical i desproporcionada d'escapar de les dificultats quan aquestes són viscudes amb desesperança i incapacitat o quan són viscudes generant una quantitat insuportable d'angoixa, provinents de l'exterior o de la pròpia persona. D'una manera o d'una altre, sempre està present l'altre (una altre persona), per més individual i solitari que es presenti.

Cal diferenciar en el comportament suïcida el que és la idea suïcida, la temptativa suïcida, el suïcidi consumat i el suïcidi encobert.

No és el mateix desig de morir , que desig de matar-se : el primer pot aparèixer en diferents situacions de crisi, de voluntat d'abandonar una situació angoixant en un moment de feblesa, traduint desig de no ser-hi. L'altre és idea de passar a l'acte voluntari de fer-se desaparèixer d'aquesta manera constituint doncs un pas més elevat en el comportament suïcida. En l'adolescència, per exemple, o entre la gent gran, poden aparèixer idees d'ambdues situacions amb certa freqüència sense que representi que ha d'existir la temptativa de suïcidi o el suïcidi consumat.

Al voltant del suïcidi o de les consideracions que es fan al respecte hi han una sèrie de mites o idees equivocades que no faciliten entendre el comportament del suïcidi i la manera de tractar-lo.

El primer mite és el que diu que qui vol realment suïcidar-se no avisa abans: està demostrat que la gran majoria dels suïcides avisen, d'una manera u altre, de les seves intencions.