Arqués ha indicat que el nivell d'exclusió social que provoca patir un problema de salut mental és molt elevat i que “les diferències de esperança de vida d'una persona que pateix problemes de salut mental i una altra que no en pateix arriba fins els dos dígits, és a dir, tenen entre 10 i 12 anys menys d'esperança de vida”. Arqués també ha destacat durant la inauguració de les jornades de Fòrum Salut Mental que la taxa de suïcidi “s'ha mantingut pujada en els darrers anys. Ha pujat un 4,3% quan altres coses molt més complicades, com els accidents de trànsit, per exemple, han baixat un 68,6% entre el 2000 i 2012”. L'any 2012 es van suïcidar a Espanya 3.539 persones de les que 2724 (77%) van ser homes i 815 van ser dones (23%). Aquestes dades impliquen una mitjan de gairebé 10 suïcidis al dia.
En aquest marc, Enric Arqués ha destacat que la taula d'inauguració de les jornades Salut Mental: Europa 2020, formada pel Conseller de Salut, Boi Ruiz, i la Consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, “indica que són dues persones que han apostat molt fort per iniciar una nova etapa que Fòrum ha vingut reivindicant des de fa molt de temps: una intervenció de Salut i de Benestar i Família molt més coordinada i per tant, esperem que aquesta taula sigui l'inici d'uns canvis que creiem importants”.
La Consellera de Benestar i Família, Neus Munté, ha destacat que els canvis necessaris en els polítiques publiques i en el funcionament de l'Administració per millorar els resultats en salut mental s'hauria de passar per la “interdepartamentalitat i haurien de fugir del embolcalls que cada administració té pel que fa a la seva organització interna. (...) Crec que clarament el canvi important, necessari i imprescindible en aquests moments és aquest treball conjunt entre tots els departaments que tenen una relació i una implicació específica en la salut mental”.
Per la seva banda, el conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ha lamentat que sovint té la sensació que l'"única competència" que té Catalunya en matèria de sanitat és la de la despesa, ja que el territori no té competències sobre finançament sanitari, ni sobre el catàleg de prestacions.
"Nosaltres som més partidaris d'un sistema d'atenció de salut mental no exclusivament sanitarista, sí sobretot sanitarista, però molt transversal i social", ha indicat el conseller, que ha dit que per suplir aquesta carència la Generalitat compte, des de fa dos anys, amb un pla interdepartamental sobre la salut mental que implica els àmbits de l'educació, justícia, benestar social i ocupació.
Salut mental 2020 |
Fòrum Salut Mental i els mitjans de comunicació
En total han vingut sis mitjans de comunicació: El País, L'Agència Catalana de Notícies, Europa Press, EFE, Rac 1, Com Ràdio i Catalunya Ràdio.
El mateix dia 22 de maig, han publicat alguna informació referent a les jornades un total de 14 mitjans de comunicació.
Han estat mitjans nacionals com Telecinco, Premsa generalista com La Vanguardia, Premsa econòmica i premsa especialitzada