Centre de Dia

Durant el 2008-2011 es van fer reformes estructurals al Centre; l'habilitació de una entrada per persones amb discapacitat física, la cuina, el menjador, les reformes a la teulada i la pintada general del Centre, la tanca de l'entrada...

Centre de Dia durant el dinar - Bluefields (Nicaragua) - (I.F.)

Aquestes reformes i l'acompanyament per part de tècnics expatriats ens va permetre millorar les activitats rehabilitadores del Centre de dia, permeten desenvolupar noves activitats com desenvolupar i recuperar habilitats sobre tasques domèstiques i elaboració de menjars, cuidar l'hort, higiene personal...La possibilitat de disposar de un menjador i una dutxa en condicions va ajudar a vincular aquelles persones més pobres i deteriorades i que algunes de elles malvivien deambulant pels carrers de la ciutat.

Durant el segon trimestre del 2009 es va habilitar un petit “cafetí” portat pels usuaris del Centre de Dia on es ven rebosteria, gasoses, aigua...que resta obert al públic i als usuaris del CAPS.

Les activitats rehabilitadores que es realitzen al Centre de dia son dirigides a millorar la qualitat de vida dels seus usuaris, i es treballa en les àrees cognitiva, conductual, familiar, comunitària i sociolaboral. Entre altres també es realitza laborterapia i passejades terapèutiques...es proporciona esmorzar als usuaris  i es dispensa el tractament farmacològic.

Val a dir que cada cop més sovint s'han anat reben donacions de productes alimentaris i de vestir per part de l'església, particulars i diferents centres comercials de la ciutat. S'observà progressivament que el Centre de dia en particular, com el CAPS en general, estava sent reconegut com a tal també per la població general.

Reunió de familiars d'usuaris en el Centre de Dia - Bluefileds - Nicaragua (M.M.)

Volem comentar també que al llarg del curs d'aquest dos anys del projecte, en alguns moments es va evidenciar que hi havia dificultats pel bon desenvolupament d'aquest espai assistencial; havia disminuït el nombre de pacients que hi acudien i el perfil d'aquests no s'acabava d'ajustar al pretès en un servei d'aquestes característiques, un cert descens de les activitats rehabilitadores respecte a les que es feien anteriorment també va contribuir a aquesta davallada.

Enteníem aquesta dificultat a la poca coneixença de les activitats rehabilitadores en el tractament de les malalties mentals; quan hi havia presència de professionals del nord que treballaven aquestes àrees aquest servei del CAPS millorava qualitativa i quantitativament, quan no, aquesta anava davallant progressivament. Això ens va fer pensar en incrementar les expatriacions de tècnics que, entre altres coses, poguessin treballar i acompanyar en la millora del Centre de dia i poder transmetre la importància d'aquest dins el procés rehabilitador. Això va ajudar a millorar i consolidar les tasques i els resultats que en aquest espai es portaren a terme.

Altres activitats que es varen anar desenvolupant al Centre de dia, després de incrementar l'acompanyament professional per part de tècnics expatriats varen ser la implantació de un taller de bijuteria, i que després s'exposava  al carrer les peces que s'elaboraven, perquè les veiessin la població i, si s'esqueia, funcionar com una petita “paradeta” per comercialitzar-les en ocasió de les festes nadalenques o altres. Les activitats de cura i manteniment de l'hort varen ser reactivades durant aquest període.

Paral·lelament es segueix treballant amb els plans individuals de rehabilitació (PIR), les visites domiciliàries per tal de captar nous usuaris susceptibles de ser atesos al Centre de dia del CAPS, l'administració periòdica de la medicació a aquests usuaris, i la facilitació d'aliments, bany i roba a aquells més necessitats. Aquests aspectes segueixen funcionant fins a l'actualitat.