Ja és prou coneguda l'afirmació que una de cada quatre persones patirà en algun moment de la seva vida algun problema de salut mental. Aquesta afirmació ens fa adonar de la seva importància, tenint en compte el patiment i la discapacitat que la malaltia mental més greu pot produir i l'impacte familiar, social i laboral que genera.
A més, la malaltia mental greu està carregada de mites i preconceptes que fan que les persones que la pateixen siguin víctimes d'un perjudici, l´estigma, que dificulta la seva inserció social amb normalitat, la qual cosa és imprescindible per a la seva recuperació.
Al llarg de la historia, la tolerància envers els pacients ha estat mínima i, fins fa no masses anys, la manera de tractar aquests problemes era l'aïllament i l'exclusió en grans hospitals custodials, junt a altres col·lectius de persones fora de la normalitat socialment acceptada, els anomenats manicomis, on molt sovint els tancaments eren de per vida. Hi havien ben poques possibilitats d'una rehabilitació.
Avui sabem que la millor manera de tractar aquestes malalties és mantenint el màxim possible els vincles amb l'entorn de la persona malalta i basar el tractament en centres propers, comptant amb l'entorn comunitari, objectivant una ràpida reinserció social i una millora de la seva qualitat de vida.
Tant en el tracte humà, com pels objectius assistencials que es plantegen.
Bé, de tot això volem tractar en aquesta pàgina Web que pretén ser participativa, amb intercanvis d'opinions. I útil. Per tant, voldríem:
Volem, en definitiva, ser un instrument més per afavorir tot allò necessari per a millorar la qualitat de vida de les persones amb malaltia mental.
La salut mental d'una societat i de cada un dels seus membres és un problema col·lectiu. El seu tractament també és una tasca col·lectiva
Està demostrat que la salut mental depèn d'entendre-la com un afer públic, comunitari diríem, i que està relacionada directament amb les desigualtats socials, el benestar i la capacitat d'enfrontar-se als patiments de la vida quotidiana
Els professionals han de fer la seva feina incorporant l'aspecte comunitari del seu treball, però el resultat depèn de la participació de tots. Ciutadania i polítiques socials que tendeixen a disminuir les desigualtats i afavoreixen l'accés a tots els elements necessaris per a la recuperació.
Tanmateix al Maresme, en proporció a com succeeix a tot arreu del nostre entorn, hi han entre set i deu mil persones amb malaltia mental greu que requereixen una assistència continuada i que, amb el pas del temps, el seu principal problema és la inserció social i la qualitat de vida, malmeses per la malaltia mental.
És important la correcta utilització dels serveis sanitaris i l'existència de programes rehabilitadors que promoguin la participació de les persones en la vida familiar i social.
També l'establiment de projectes de vida per part del pacient amb la col·laboració de les famílies i de l'entorn social; la garantia d'un habitatge i d'un suport quan es fa necessari.
També la participació d'empreses oferint contractes de treball protegit individual o concertant serveis amb centres especials de treball, donant la possibilitat d'una inserció laboral imprescindible per a que les persones amb malaltia mental tinguin oportunitats de ser un ciutadà com qualsevol i amb plens drets.
I la desaparició dels mites i preconceptes que hi han al respecte de la malaltia mental, especialment els de incapacitat, irresponsabilitat i violència, que generen obstacles per a normalitzar la seva vida.
Tots podem participar, començant pel propi malalt i acabant pel ciutadà qualsevol, en corregir i millorar l'esdevenidor d'aquest col·lectiu i, en definitiva, de tots plegats.
Algunes de les claus estan en aquesta pàgina Web. Feu-la servir.