Comunitat Terapèutica del Maresme
serveis salut mental | salutmental.cat
serveis salut mental | salutmental.cat
SUBJECTIVITAT, VULNERABILITAT I TERRITORI
Guillem Homet
L'ésser humà interactua, des de les seves primeres relacions, amb una sèrie de persones de manera tènue o intensa, propera o llunyana, individualment o en els grups en què s'implanta. Comunitat, entorn immediat, família i Individu componen un conjunt viu amb qui i on s'estableixen vincles que, de manera diversa, configuren en un procés d'interacció i intercanvi, la seva subjectivitat i singularitat.
"Tot el que està viu és irrepetible", deia l'escriptor rus Vasily Grossman, però en els éssers humans, a més, la subjectivitat i la seva singularitat els fa molt més únics en el conjunt.
No obstant això, són vulnerables, susceptibles de patir danys en qualsevol moment, i també vulnerables a la finitud, és a dir, sabent que la vida té un límit i que la supervivència depèn de moltes circumstàncies, moments, contingències, etc. Implicant que el límit és la mort. Aquesta vulnerabilitat acompanya els éssers humans al llarg de les seves vides, forma part de les seves vides.
La vulnerabilitat, però, està dotada d'una immensa complexitat, ja que a més de la finitud s'hi afegeix una vulnerabilitat directament relacionada amb l'Altre, el constituent de l'Altre, les seves obres, els seus actes. Seria una vulnerabilitat social.
La vulnerabilitat social és variable, depèn de l'exposició a contingències i tensions de viure en comunitat.
Però també dels recursos individuals per afrontar aquestes situacions, la seva capacitat per gestionar aquests obstacles, és a dir, la resiliència i també l'apoderament.
Es pot dir, per tant, que hi ha uns elements de risc externs i altres elements de risc interns, de la mateixa manera que hi ha elements de protecció externs i altres d'interns. La comunitat i el propi ésser humà creen o estan subjectes a situacions de risc, però alhora contenen elements protectors.
És a dir, tothom és vulnerable: el que varia és la intensitat o, en tot cas, la percepció de ser vulnerable i l'exposició a factors de risc externs.
També es pot dir que hi ha col·lectius més o menys vulnerables, si traslladem aquest concepte a poblacions o col·lectius amb determinades característiques, sotmesos a tensions, pressions, estressors, entorns desfavorables, etc. És a dir, sotmesos a factors de risc significatius.
El que entenem per capital social és el conjunt de vincles, les relacions, el teixit comunitari necessaris per sostenir les persones en relació, a modus de xarxa, de coixí, de suport. D'aquesta trama comunitària, les persones reben els punts d'ancoratge afectius, d'ajuda, de referència; les normes, les regles, les formes d'actuar.
La vulnerabilitat té una relació directa amb la salut mental. La vulnerabilitat intensa és una drecera cap a l'exclusió social i ambdues generen problemes i patiment psicosocial que condueixen a trastorns mentals. Aquests, al seu torn, generen més vulnerabilitat i exclusió social, que generen altres dimensions de patiments psicosocials i desavantatges socials, camí cap a una major vulnerabilitat i exclusió social i així successivament es tanca aquesta roda de causes i efectes. És a dir, el que social intervé com un determinant de primer ordre, facilitador o obstacle, en diferents graus.
Tant en relació amb la causalitat social com respecte a la selecció social, és a dir, l'abans i el després del patiment mental, el factor de risc social està present en la roda de la desavantatge social. La desavantatge social és, per tant, causa i conseqüència.
Quant als factors de protecció de la vulnerabilitat, la majoria d'ells depenen de factors socials, factors relacionats amb la comunitat. La comunitat és l'escenari dels "dramatis personae" i també és l'eina terapèutica i d'acompanyament d'aquests processos.
Els determinants socials de la salut, com s'ha mencionat anteriorment, formen part de la roda causa-efecte dels problemes psicosocials i es contemplen en gairebé tots els models d'atenció sanitària del món i, per descomptat, amb més raó pel que fa a la salut mental.
Si s'adopta la definició de salut que es defensa des de fa més de quaranta anys i va més enllà de la definició de l'OMS, s'entén que la salut és una manera de viure autònoma, solidària i satisfactòria (Boixareu, 2008). Aquesta definició que fa que la salut passi d'un estat a una manera de viure és especialment útil per a la salut mental, ja que incorpora els principis comunitaris de singularitat, de presència de l'Altre, de satisfacció individual però també en relació amb el comú.
El comú, el comunitari. Tot el comú de les persones en relació.
La salut mental comunitària té a veure amb la salut individual, amb la salut de la comunitat i amb la de tots dos al mateix temps. Conté un paradigma bio-psico-social i, com que pretén anar més enllà de la cura de l'individu, comporta tres premisses: el desplaçament de l'atenció de l'àmbit hospitalari a l'àmbit comunitari; centrar els objectius en la persona i millorar la seva qualitat de vida i, per tant, tenir una pràctica assistencial diferenciada i, finalment, en la territorialització, és a dir, planificar segons les seves necessitats i utilitzant el seu capital social.
El territori, definit geogràficament, és principalment la comunitat que l'habita, les seves institucions i recursos assistencials de tot tipus, els seus recursos informals i els seus ciutadans. Per tant, la comunitat defineix un grup humà travessat per les mateixes institucions, xarxa social de característiques similars i comunes, sentiment de pertinença, de compartir ús i associació d'espais comuns, etc. I també dels seus recursos de suport, de punts de referència, de punts de sosteniment de part important dels seus projectes de vida, personals i laborals.
La trama d'interrelacions es troba a la comunitat i és a través del seu impacte que poden permetre un traçat vivencial apte per establir objectius assistencials basats en la millora de la qualitat de vida.
Aquest punt, que vincula vulnerabilitat, subjectivitat i territori, constitueix allò sobre el que ha d'actuar la pràctica de la salut mental comunitària: el patiment individual i l'abordatge dels determinants de la salut relacionats, siguin individuals o socials, en el context d'un territori determinat.
En cas contrari, ens centrarem únicament a abordar la malaltia i subestimar el context i la dimensió comunitària que el patiment mental porta incorporats.
Bibliografia
Boixareu, R. M. (2008). De l'antropologia filosòfica a l'antropologia de la salut. Barcelona: Herder.
Guillem Homet, psiquiatra, Director del Màster de Salud Mental Comunitaria de la UB.
Juny 2021
https://www.salutmental.cat/textes-smc/subjetivitat-vulnerabilitat-i-territori.html
